REFLEXIÓ SOBRE EL CURS DE FORMACIÓ EN RELACIÓ A LA PRÀCTICA DOCENT.
A aquest curs de formació hem assistit persones totes novells en el camp de l´ensenyament i totes hem pogut comprovar que existeixen més persones que es senten com tú, que tenen les mateixes inseguretats i inquietuts .Hem tingut l´oportunitat ,durant aquest temps , de poder compartir- les i sobre tot expresar- les .
A partir d´aquí el curs ens ha anat donant l´oportunitat de reflexionar i anar transformant totes aquestes inseguretats en il.lusions per millorar cada dia i aprendre coses noves en la nostra tasca docent.
Les experiències viscudes m´han ajudat a comprendre que tothom no pot ser bo en tot però que si tenim il.lussions i ganes tot és superable .Que sempre hem de demanar ajuda quan la necessitem i mai tenir po a expresar el que pensem.En aquest aspecte m´han ajudat a millorar la meva autoestima i anar creixent com a persona.
Durant cada sessió hem tractat temes diferents però sobre tot temes que ens ajuden a construir-nos com a mestres. Realment en el meu cas s´han tocat els temes els quals tenia més dificultats , com per exemple resol.lució de conflictes , dinàmiques d´aula , educació emocional, programacions , avaluacions , tutoria etc. Ens han proporcionat models teòrics de guia i a la vegada i ens han donat eines pel desenvolupament docent diari.
Hem tingut l´oportunitat de passar de la teoría a la pràctica . Hem posat en pràctica jocs i activitats que realment poden experimentar-se en diferents contextos educatius i situacions ,i això si ,sempre partint de les nostres inquietuts i experiències personals i promovent el treball en equip.
S´ha desenvolupat al llarg de tot el curs una metodologia constructivista partint de la nostra experiència personal i a partir d´aquí anar reflexionant i analitzant per arribar a l’alaboració del coneixement.
En quant a l’ utilització del blog m'ha semblat molt útil poder compartir amb els meus companys totes les publicacions ja que d’ aquesta manera podia recurrir a ells per donar-me idees i orientar-me en la realització del mateix. Però he de reconèixer que se m’ ha fet una mica difícil poder posar totes les feines a temps ja que desconeixia com utilizar-lo.
A més he de destacar que no li hem tret tot el profit que podia arribar a tenir, ja que gairebé no ha hagut comunicació entre els companys del curs.Hem tingut l'oportunitat de consultar i tenir en compte les feines dels altres però no les hem comentat i no hem interactuat. Realment crec que aquest fet s'ha produït majoritàriament pel desconeixement de l'utilització del blog i per dificultat per penjar coses en ell.
No obstant això, encare que em quedi molt per aprendre a utilizar-lo adequadament, m’ha semblat una experiència molt enrequidora i m’ ha ajudat a superar-me.
Per ùltim dir que per mi ha sigut molt útil aquest curs ja que penso que podrè treure´l profit diàriament en la pràctica docent i a part per què m´ajudat a sentir-me més segura, tranquil.la i tenir més il.lussions i expectatives com a mestra.
Finalment posar una frase que s’em va quedar gravada el primer dia de classe “No tothom ho pot fer tot… ni tots poden fer el mateix… però tothom pot fer una cosa”
Aquesta frase m’ ajudat a sortir en davant quant alguna cosa no anava bé i a millorar i posar les meves i.lussions en aquelles que sé que puc fer bé.
domingo, 28 de febrero de 2010
SEMINARI 4a SESSIÓ
REFLEXIÓ SOBRE LES POTENCIALITATS EDUCATIVES DEL BLOG.
Al començament del curs quan em van comunicar que havia de fer- me un blog s´em va venir el món a sobre per què no tenia gaire idea de com fer-lo , però he de reconèixer que ara no penso el mateix ja que m´he adonat que es una bona manera per aprendre. A part de poder consultar tot allò que he realitzat, es pot mirar les feines dels companys que et poden donar una idea i inclús orientar-te una mica. Pots comunicar-te amb ells si tens cap dubte , vas prenent contacte amb les noves tecnologies que están a l´ordre del dia en l´àmbit escolar i a més a més pot conèxer millor als teus companys.
A l´escola on treballo ( Ferran Agulló, Molins de Rei) es va posar en pràctica el blog ja fa 2 anys i ha sigut un èxit .
Per un lloc, els pares están molts contents per què tenen informació de moltíssimes coses que fan els seus fills en l´horari escolar i també de activitats que es fan en general a l´escola. Poden veure fotos i comentaris de com s´ha desenvolupat l´activitat. A més la gent pot opinar, fins i tot ,els propis nens poden fer comentaris de la resta de classes. En definitiva és una bona manera de apropar l´escola a les famílies i per- les partícipes de tot el que succeix dintre d´ella.
Per un altre lloc amb el blog escolar es fomenta el desenvolupament de la llengua catalana a nivell escrit ja que cada vegada que es penja alguna cosa en el blog els nens han de fer una petita redacció d´aquella activitat.Han d´esforçar- se en expresar- se bé i fer- se entendre i sobre tot d´escriure correctament l´ortografia.
També, els nens tenen l´oportunitat de treballar i conèixer cada dia millor aquesta eina que és l´ordinador i familiaritzar- se amb el funcionament dels blogs.
A més, és una bona eina per conèixer totes les persones i alumnes que formen part del centre. Els nens poden penjar coses que per ells poden ser important com la seva mascota, la seva col.lecció de pedres….Els alumnes tenen la posibilitat mitjançant el blog de conèixer coses de la resta de nens del col.legi.
Finalment ,dir que la creació del blog a l´escola ha sigut un èxit en tots els sentits. Hi ha molta gent que el segueix i els alumnes están molt motivats. Gaudeixen escribint al blog i s´esforcen per fer lo bé.
PORTAFOLI DOCENT.
El meu portafoli docent consta de les següents parts:
Ìndex: Especifico tots els apartats del quals consta el portafoli per ordre d’aparició.
Introducció: Es la primera part del treball i en ella podem trobar per un lloc, la meva descripció personal i per un altre lloc, la descripció del centre on treballo i el seu entorn.
Blog: En el mateix es pot consultar totes les activitats que he realitzat al llarg del curs del formació classificades segons la sessió que es van realitzar. El seu ordre és :
1. Activitats del seminari 2.
2. Activitat del taller 1.
3. Activitats del taller 2.
4. Activitats del seminari 3
5. Activitats del taller 3.
6. Activitats del taller 4.
A més faig una reflexió sobre el blog del curs i les seves potencialitats i parlo una miqueta del blog que hi ha al meu centre escolar.
Reflexió final.En aquest apartat hi ha una reflexió personal sobre el curs d’ interins 2009/2010 i relaciono aquest curs amb la pràctica docent.
Materials. Aquesta última part està dividida en tres blocs que són:
- Materials del curs: aquí apareixen totes les dinàmiques de grup del companys de curs i els materials teòrics que hem anat treballant al llarg del curs.
- Materials d´interès : hi ha alguns articles d´interès sobre educació i experiències de companys de feina que han desenvolupat en el col.legi i m’han semblat interesants.
- Materials propis: són experienciès que he posat en pràctica amb el meu grup durant el meu trajecte com a mestra sempre amb làjuda i consell d’altres professors
powerpoint
El bloc de primària
Al començament del curs quan em van comunicar que havia de fer- me un blog s´em va venir el món a sobre per què no tenia gaire idea de com fer-lo , però he de reconèixer que ara no penso el mateix ja que m´he adonat que es una bona manera per aprendre. A part de poder consultar tot allò que he realitzat, es pot mirar les feines dels companys que et poden donar una idea i inclús orientar-te una mica. Pots comunicar-te amb ells si tens cap dubte , vas prenent contacte amb les noves tecnologies que están a l´ordre del dia en l´àmbit escolar i a més a més pot conèxer millor als teus companys.
A l´escola on treballo ( Ferran Agulló, Molins de Rei) es va posar en pràctica el blog ja fa 2 anys i ha sigut un èxit .
Per un lloc, els pares están molts contents per què tenen informació de moltíssimes coses que fan els seus fills en l´horari escolar i també de activitats que es fan en general a l´escola. Poden veure fotos i comentaris de com s´ha desenvolupat l´activitat. A més la gent pot opinar, fins i tot ,els propis nens poden fer comentaris de la resta de classes. En definitiva és una bona manera de apropar l´escola a les famílies i per- les partícipes de tot el que succeix dintre d´ella.
Per un altre lloc amb el blog escolar es fomenta el desenvolupament de la llengua catalana a nivell escrit ja que cada vegada que es penja alguna cosa en el blog els nens han de fer una petita redacció d´aquella activitat.Han d´esforçar- se en expresar- se bé i fer- se entendre i sobre tot d´escriure correctament l´ortografia.
També, els nens tenen l´oportunitat de treballar i conèixer cada dia millor aquesta eina que és l´ordinador i familiaritzar- se amb el funcionament dels blogs.
A més, és una bona eina per conèixer totes les persones i alumnes que formen part del centre. Els nens poden penjar coses que per ells poden ser important com la seva mascota, la seva col.lecció de pedres….Els alumnes tenen la posibilitat mitjançant el blog de conèixer coses de la resta de nens del col.legi.
Finalment ,dir que la creació del blog a l´escola ha sigut un èxit en tots els sentits. Hi ha molta gent que el segueix i els alumnes están molt motivats. Gaudeixen escribint al blog i s´esforcen per fer lo bé.
PORTAFOLI DOCENT.
El meu portafoli docent consta de les següents parts:
Ìndex: Especifico tots els apartats del quals consta el portafoli per ordre d’aparició.
Introducció: Es la primera part del treball i en ella podem trobar per un lloc, la meva descripció personal i per un altre lloc, la descripció del centre on treballo i el seu entorn.
Blog: En el mateix es pot consultar totes les activitats que he realitzat al llarg del curs del formació classificades segons la sessió que es van realitzar. El seu ordre és :
1. Activitats del seminari 2.
2. Activitat del taller 1.
3. Activitats del taller 2.
4. Activitats del seminari 3
5. Activitats del taller 3.
6. Activitats del taller 4.
A més faig una reflexió sobre el blog del curs i les seves potencialitats i parlo una miqueta del blog que hi ha al meu centre escolar.
Reflexió final.En aquest apartat hi ha una reflexió personal sobre el curs d’ interins 2009/2010 i relaciono aquest curs amb la pràctica docent.
Materials. Aquesta última part està dividida en tres blocs que són:
- Materials del curs: aquí apareixen totes les dinàmiques de grup del companys de curs i els materials teòrics que hem anat treballant al llarg del curs.
- Materials d´interès : hi ha alguns articles d´interès sobre educació i experiències de companys de feina que han desenvolupat en el col.legi i m’han semblat interesants.
- Materials propis: són experienciès que he posat en pràctica amb el meu grup durant el meu trajecte com a mestra sempre amb làjuda i consell d’altres professors
powerpoint
El bloc de primària
viernes, 26 de febrero de 2010
Taller:educació emocional i salut docent
“ LO QUE ELS CORAZÓN QUIERE , LA MENTE SE LO DEMUESTRA.”
Desprès de haver llegir la entrevista al cirurgià Mario Alonso Puig se m´han vingut moltes situacions viscudes a l´escola i crec que el contingut de la mateixa està relacionada amb la meva tasca docent des de dues vessants però que tambè està relacionada amb moltes situacions de la vida diària.
Per un lloc, des del punt de vista personal. Estic totalment convençuda i a la vegada d´acord amb el senyor Mario que si tens un pensament possitiu, es a dir, t’ aceptes com ets, tens confiança en tu mateix, tens il.lussions i espectatives en la teva vida , acceptes les teves limitacions i aprofites les teves virtuds o aquelles coses que s’ et donen millor tot és més fácil de lograr. Podràs conseguir desenvolupar- te millor com a persona i com a docent.
No obstant això si els teus pensaments són negatius, no et veus capaç de realitzar derterminades coses, en definitiva no tens ni il.lussions ni espectatives, acabes transformant la realitat segons les teves emocions i seràs incapaç de progresar i fins i tot pot afectar-te físicament. El problema mental es converteix també en problema físic.
Per un altre lloc des del punt de vista dels alumnes, pot afectar en el clima de l´aula i en la motivació i rendiment dels nens.Si el mestre té pensaments possitius cap els seus alumnes, potencia les seves capacitats i virtuts, aquests estaran més motivitats per aprendre i es veuran capaços de superar tots els obstacles.. Però si en canvi ,els seus pensaments són negatius mai no tindran confiança en ells mateixos i esquivaran els problemas per por a equivocar-se i no podran ni sabran sortir d’aquesta situació.
Finament dir que encara que les emocions negatives ens invadeixin en l’àmbit escolar hem d’aprendre a controlar-les i transformar-les ,ja que aquests punts de vista negatius de la realitat s’acaben convertint en la veritat .En la teva veritat . La aceptació d`un mateix i de la resta és el començament per la transformació.
Desprès de haver llegir la entrevista al cirurgià Mario Alonso Puig se m´han vingut moltes situacions viscudes a l´escola i crec que el contingut de la mateixa està relacionada amb la meva tasca docent des de dues vessants però que tambè està relacionada amb moltes situacions de la vida diària.
Per un lloc, des del punt de vista personal. Estic totalment convençuda i a la vegada d´acord amb el senyor Mario que si tens un pensament possitiu, es a dir, t’ aceptes com ets, tens confiança en tu mateix, tens il.lussions i espectatives en la teva vida , acceptes les teves limitacions i aprofites les teves virtuds o aquelles coses que s’ et donen millor tot és més fácil de lograr. Podràs conseguir desenvolupar- te millor com a persona i com a docent.
No obstant això si els teus pensaments són negatius, no et veus capaç de realitzar derterminades coses, en definitiva no tens ni il.lussions ni espectatives, acabes transformant la realitat segons les teves emocions i seràs incapaç de progresar i fins i tot pot afectar-te físicament. El problema mental es converteix també en problema físic.
Per un altre lloc des del punt de vista dels alumnes, pot afectar en el clima de l´aula i en la motivació i rendiment dels nens.Si el mestre té pensaments possitius cap els seus alumnes, potencia les seves capacitats i virtuts, aquests estaran més motivitats per aprendre i es veuran capaços de superar tots els obstacles.. Però si en canvi ,els seus pensaments són negatius mai no tindran confiança en ells mateixos i esquivaran els problemas per por a equivocar-se i no podran ni sabran sortir d’aquesta situació.
Finament dir que encara que les emocions negatives ens invadeixin en l’àmbit escolar hem d’aprendre a controlar-les i transformar-les ,ja que aquests punts de vista negatius de la realitat s’acaben convertint en la veritat .En la teva veritat . La aceptació d`un mateix i de la resta és el començament per la transformació.
sábado, 13 de febrero de 2010
TALLER DE DIVERSITAT
2 AUTOANÀLISI
Desprès de visionar diverses vegades el vídeo el que més m´ha cridat l`atenció i m´ha resultat més fort és l´imatge de tots els globus que tenia el protagonista del vídeo a casa seva. Dedueixo que el personatge ha intentat moltes vegades integrar- se i sempre ha estat rebutjat. Jo penso que ja hauria dessistit, no obstant això ,ell desitja amb totes les seves forces ser acceptat i cau una i altra vegada en la mateixa pedra. Pot ser un dia ho aconseguirà. Però el problema no està en ell sinò en la gent amb la que es troba que té molts prejudicis amb persones d´altres races i directament pensen de manera negativa creient que els faran mal.
3 CONTRAST.
Quan el comentem en petit grup ens crida molt l´atenció que la raça rebutjada en concret és la negra. Existeixen moltes races i cultures però l´ escollida es aquesta i presupossem que és per motius econòmics. Associem el color de la pell a la pobressa i marginació i en aquest cas la mare pensa que li pot està fent mal a la seva filla i no que li estigui ajudant.
També parlem que aquests prejudicis no els té la nena petita ja que es deixa ajudar i acepta el globus . Les noves generacions están vivint en una societat més multicultural i són més obertes. En aquest cas el racisme provè de la mare i aquesta qui el traspassa a la seva filla. El desconeixement de diferents cultures pot generar desconfiança i esteriotips.
4 REDESCRIPCIÓ.
En definitiva arribo a la conclussió que aquest home s´ esforça per integrar-se i ser acceptat en la societat en que viu. Però la realitat és que li resulta molt difícil i es troba amb molt murs per aconsseguir-lo. Les persones amb les que es creua tenen molts prejudicis i el jutjen sense que el coneguin. La gent ,en general, té esteriotips negatius de les altres cultures, perque el desconeixement genera desconfiança.
Actualment la societat està formada per moltes cultures diferents i l´única manera de que puguin coexistir és treballant des de una educació intercultural . Això ha de partir en primer lloc des de l`àmbit familiar i per un altre lloc des de l´ambit escolar amb els nostres alumnes, oferint condicions d´igualtat, valorant la diversitat i respetant les diferències, millorant l´autoestima dels alumnes i treballant les diferents cultures des dels valors democràtics.
Hem d´aprofitar la diversitat en les escoles com una font de coneixement i aprenentatge i no veure-ho com un problema.
Desprès de visionar diverses vegades el vídeo el que més m´ha cridat l`atenció i m´ha resultat més fort és l´imatge de tots els globus que tenia el protagonista del vídeo a casa seva. Dedueixo que el personatge ha intentat moltes vegades integrar- se i sempre ha estat rebutjat. Jo penso que ja hauria dessistit, no obstant això ,ell desitja amb totes les seves forces ser acceptat i cau una i altra vegada en la mateixa pedra. Pot ser un dia ho aconseguirà. Però el problema no està en ell sinò en la gent amb la que es troba que té molts prejudicis amb persones d´altres races i directament pensen de manera negativa creient que els faran mal.
3 CONTRAST.
Quan el comentem en petit grup ens crida molt l´atenció que la raça rebutjada en concret és la negra. Existeixen moltes races i cultures però l´ escollida es aquesta i presupossem que és per motius econòmics. Associem el color de la pell a la pobressa i marginació i en aquest cas la mare pensa que li pot està fent mal a la seva filla i no que li estigui ajudant.
També parlem que aquests prejudicis no els té la nena petita ja que es deixa ajudar i acepta el globus . Les noves generacions están vivint en una societat més multicultural i són més obertes. En aquest cas el racisme provè de la mare i aquesta qui el traspassa a la seva filla. El desconeixement de diferents cultures pot generar desconfiança i esteriotips.
4 REDESCRIPCIÓ.
En definitiva arribo a la conclussió que aquest home s´ esforça per integrar-se i ser acceptat en la societat en que viu. Però la realitat és que li resulta molt difícil i es troba amb molt murs per aconsseguir-lo. Les persones amb les que es creua tenen molts prejudicis i el jutjen sense que el coneguin. La gent ,en general, té esteriotips negatius de les altres cultures, perque el desconeixement genera desconfiança.
Actualment la societat està formada per moltes cultures diferents i l´única manera de que puguin coexistir és treballant des de una educació intercultural . Això ha de partir en primer lloc des de l`àmbit familiar i per un altre lloc des de l´ambit escolar amb els nostres alumnes, oferint condicions d´igualtat, valorant la diversitat i respetant les diferències, millorant l´autoestima dels alumnes i treballant les diferents cultures des dels valors democràtics.
Hem d´aprofitar la diversitat en les escoles com una font de coneixement i aprenentatge i no veure-ho com un problema.
martes, 9 de febrero de 2010
viernes, 29 de enero de 2010
TUTORIA I RELACIONS AMB LES FAMÍLIES I SERVEIS EXTERNS.
Desprès de fer la lectura de l´entrevista a Manuel Segura, “ Una de cada diez cabezas piensa i nueve embisten” trec la conclusió que per educar a un nen i que arribi a ser una persona íntegra en tots els sentits es necessari treballar tres àmbits que són: Saber pensar, controlar les emocions i educar en valors humans.
Un nen no arriba a ser inteligent nomès aprenent continguts sinò que és necessari treballar l´inteligència emocional.
Aquests àmbits són difícils de treballar conjuntament en l´escola i en el àmbit familiar . El que vol dir que realment no estem educant íntegrament.
Per un lloc treballar el saber pensar és molt fàcil mitjançant jocs. Per resoldre problemes, busquem alternatives, possibilitats , valorem les conseqüències i ens intentem posar en el lloc de l´altre.Aquesta part és més sencilla i els nens ho entenen molt ràpidament.
Però educar per controlar les emocions és més difícil. No nomès per part dels nens que no reconeixen les emocions que senten i no saben controlar- les. Sinò tambè degut a la societat en què vivim, que no valora el compromís i l´esforç. La impaciència i la inseguritat i la poca autocrìtica dificulten i distorsionen el pensament.
En quant als valors morals, la majoria de les persones es queden en la moral imposada i no avancen en els estadis.Els pares no dialoguen amb els seus fills, no els fan pensar ,escollir i resoldre els seus conflictes,es limiten a imposar-se.
En definitiva si no dialoguen no tenen l´portunitat d´interioritzar els valors morals i fan les coses per què s´els imposa , tampoc tenen l´oportunitat de pensar, buscar alternatives i conseqüències. Si no pensen tampoc podran lograr controlar i conèixer les seves emocions.
Finalment dir que la clau està en la família, donant el màxim de carinyo, normes clares i sobre tot diàleg per que pugui desenvolupar-se com a persona.
Un nen no arriba a ser inteligent nomès aprenent continguts sinò que és necessari treballar l´inteligència emocional.
Aquests àmbits són difícils de treballar conjuntament en l´escola i en el àmbit familiar . El que vol dir que realment no estem educant íntegrament.
Per un lloc treballar el saber pensar és molt fàcil mitjançant jocs. Per resoldre problemes, busquem alternatives, possibilitats , valorem les conseqüències i ens intentem posar en el lloc de l´altre.Aquesta part és més sencilla i els nens ho entenen molt ràpidament.
Però educar per controlar les emocions és més difícil. No nomès per part dels nens que no reconeixen les emocions que senten i no saben controlar- les. Sinò tambè degut a la societat en què vivim, que no valora el compromís i l´esforç. La impaciència i la inseguritat i la poca autocrìtica dificulten i distorsionen el pensament.
En quant als valors morals, la majoria de les persones es queden en la moral imposada i no avancen en els estadis.Els pares no dialoguen amb els seus fills, no els fan pensar ,escollir i resoldre els seus conflictes,es limiten a imposar-se.
En definitiva si no dialoguen no tenen l´portunitat d´interioritzar els valors morals i fan les coses per què s´els imposa , tampoc tenen l´oportunitat de pensar, buscar alternatives i conseqüències. Si no pensen tampoc podran lograr controlar i conèixer les seves emocions.
Finalment dir que la clau està en la família, donant el màxim de carinyo, normes clares i sobre tot diàleg per que pugui desenvolupar-se com a persona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
